Òscar Antolí: Destí Viena

By Unknown - de febrer 01, 2014


L’Òscar Antolí va cursar els estudis d’interpretació de clarinet jazz a l’Esmuc. La decisió de realitzar un Erasmus durant el quart curs el va fer aterrar a Viena, ciutat on viu des de fa un any i mig. Des del gener del 2013 està treballant fora de l’àmbit musical en aquesta ciutat, tot i així segueix en actiu en el món de la música amb alguns projectes que inclouen la fusió amb música turca i música grega.

Explica’ns una mica la teva experiència Erasmus: per què aquesta decisió i per què Àustria?
Jo aquell any volia marxar fora, fos on fos, i anar a parar a Viena va ser una mica de casualitat. Àustria no era un dels meus destins prioritaris però hi havia una noia de la Universität für Musik und dastellende Kunst Wien que estava interessada en venir a Barcelona, de manera que va ser com fer un intercanvi. Jo no coneixia el país ni la gent, de fet em sonava molt “clàssic” al principi, però la veritat és que em va sorprendre molt gratament. És una ciutat petita però amb molta barreja cultural i un gran poder d’atracció.

Va ser aquesta experiència la que et va fer tornar?
Totalment. Si no hagués vingut a Viena d’Erasmus hagués estat molt diferent. Des que vaig arribar em vaig relacionar amb gent d’aquí, vaig fer un procés d’integració total. No tenia gaire base d’alemany i l’idioma sempre és una barrera que costa de travessar, però la universitat proporciona cursos i amb el temps i les ganes es va fent més fàcil. L’important és fer l’esforç i posar-hi interès.

Què vol dir estudiar jazz a la universitat de Viena?
El professor que jo vaig tenir em va obrir molt el punt de mira, tant com a persona com a músic. Em vaig trobar en un entorn més "lliure", més modern; en canvi a Barcelona és més bebop, un jazz més clàssic, potser.  Em vaig trobar amb una altra manera de treballar, una proposta més lliure; l'Esmuc en aquest aspecte potser és més disciplinat, més clàssic o, si més no, diferent. Per mi va ser un canvi que em va marcar totalment. D’altra banda, cada semestre la universitat organitza tres concerts a un club important de la ciutat, també es fan sessions al Porgy&Bess... La universitat es mou i dóna facilitats als alumnes.

Potser perquè s’aposta més per l’educació i per la cultura...
Només cal mirar les instal·lacions, els mitjans i els equipaments de cada facultat, no cal que les coses s’espatllin per haver-les de canviar. El preu que pagues per estudiar tampoc té res a veure amb el que et trobes a Espanya i passa el mateix amb les beques i les ajudes.  

Com és la situació musical?
La música està molt més valorada, de fet, els músics en general. Hi ha més cultura d’estudiar música i això es tradueix en més competència a nivell laboral però també en una major demanda de professors, per exemple. Potser en part sí que és una mica més fàcil accedir al món laboral, almenys està més ben pagat, però aquí moltes coses també es mouen pels contactes que tens, malauradament.

Amb què et quedes de Viena?
Em quedo amb la ciutat i amb la gent. Viena és una ciutat monumental, està al centre d’Europa i hi ha una barreja cultural impressionant. Estàs envoltat tant de música balcànica, com de música turca, africana, persa... I això t’ho pots trobar en molts locals, gent tocant música en directe amb el mateix caràcter dels locals serbis de fa trenta anys.  Em quedo amb el bon rotllo, amb la confiança i el respecte. Crec que una experiència així no té pèrdua. 

  • Share:

You Might Also Like

0 comentaris